Educar de bon humor

Recull de Premsa d’articles de temes educatius, realitzat per la Fundació Propedagògic del dia 27 de gener del 2010. Tots els reculls.

Coorganitzada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Departament d’Educació i la Delegació de Tarragona del Col·legi de Doctors i Llicenciats, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la vila, l’Institut Jaume I i l’ICE de la Universitat Rovira i Virgili, tindrà lloc a Salou el proper dissabte 27 de febrer al matí una Jornada de treball a l’entorn del projecte Espurn@, una aplicació educativa en línia que té com a objectiu posar a disposició del professorat un ampli ventall de recursos i propostes per a treballar amb un alumnat cada cop més divers. Programa de la Jornada
Espurn@ és una aplicació desenvolupada conjuntament pel Departament d’Educació i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, que és la institució que n’assumeix la direcció i la coordinació, tot comptant amb el concurs d’iEARN-Pangea. Amb l’únic requisit de donar-se d’alta a la pàgina web http://www.espurna.cat qualsevol docent pot fer-ne ús i participar-hi plenament.
Els dies 29 i 30 de gener, a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Campus de Bellaterra, tindran lloc les desenes Jornades 0-12, organitzades per la Federació de MRP de Catalunya i altres entitats col·laboradores, amb el lema: Des de l’escola construïm una nova cultura educativa.
Podeu trobar mé sinformació, el programa i el procedimnet d’inscripció a la pàgina web de les Jornades
El divulgador científic Eduard Punset parla d’educació al seu blog
Hay una gran mayoría de científicos convencida de que la próxima revolución, la que cambiará nuestras vidas hasta límites irreconocibles, será la fusión de la biología y la tecnología, que ya ha empezado. Esta revolución avanza a pasos agigantados, pero yo estoy convencido de dos cosas: de que no será la más importante y de que le va a ganar la partida otro tipo de transformación que se expresará, a la vez, más profunda y lentamente.
¿Por qué digo eso? Les pido a mis lectores que cierren los ojos un instante e imaginen la actividad que peor funciona de todas las prestaciones universalizadas: la justicia, la seguridad ciudadana, la enseñanza, la sanidad, el ocio, el transporte o la asistencia social a ancianos y necesitados. Otros y yo hemos hecho esta prueba en contextos sociales muy diversos. Pues bien, por ello puedo anticiparles el resultado de su experimento. Son muy pocos los que aludirán a la educación o la enseñanza como a la actividad que atraviesa la crisis más grave.

La educación del futuro gestionará la diversidad de las aulas modernas fomentando la inteligencia social y enseñará a gestionar las emociones positivas y negativas. (Imagen: usuario de Flickr.)
Y, sin embargo, es, a mucha distancia de las demás, la que menos está respondiendo a las exigencias de las sociedades modernas. Tenemos un sistema educativo instalado en la Prehistoria. Intuimos ahora que la reforma educativa de los próximos 50 años a nivel mundial se caracterizará por una reforma radical de la profesión de maestro. Lejos de ser una profesión liviana, la de maestro será una carrera con un contenido más profesional y complejo que cualquier otra.
Lo que está aflorando del análisis en curso es que el objeto de la reforma no es tanto alterar la complejidad de las clases globalizadas, ni la propia sociedad, como la categoría de los maestros, que verán sus objetivos transformados. El objetivo no será cambiar las clases, que, a veces, fruto del proceso de globalización, parecen una reunión de 30 jóvenes con problemas mentales gritando a sus maestros. Tampoco podemos cambiar de la noche a la mañana las asociaciones de padres, que parecen compaginar un desinterés inaudito por la educación de sus hijos con una cierta agresividad contra el profesorado.
¿Cuál será, pues, a partir de pasado mañana, la misión de los sistemas educativos en el futuro? ¿Formar especialistas? No. La reforma de la enseñanza se propondrá dimensionar ciudadanos en un mundo globalizado. ¿Pertrechar las mentes de sus estudiantes? No. Los esfuerzos venideros en materia educativa apuntarán a reformar los corazones de la infancia y la juventud, olvidados por la obsesión exclusiva en los contenidos académicos.
¿Cómo se consigue alcanzar esta misión? Cumpliendo estos dos objetivos. Uno: aprender a gestionar la diversidad de las aulas modernas, a las que ha cambiado profundamente su cariz la globalización. Se trata de fomentar la inteligencia social y no sólo la individual, hacer que sirva para concatenar cerebros dispares y distintos, tomando buena nota de sus diferencias étnicas, culturales y sociales.
Simultáneamente –y éste es el otro objetivo–, resultará imprescindible que los maestros fomenten el aprendizaje de las emociones positivas y negativas, que son comunes a todos los individuos y previas a los contenidos académicos destilados a la infancia; es decir, aprender a gestionar lo que nos es común a todos. Se trata de enseñar a los jóvenes a gestionar la rabia, la pena, la agresividad, la sorpresa, la felicidad, la envidia, el desprecio, la ansiedad, el asco o la sorpresa.
Al profundizar en el sistema de enseñanza del futuro, estamos constatando que, lejos de ser la profesión de maestro una de las más livianas, es ya, sin lugar a dudas, las más compleja y sofisticada de todas ellas. ¿Cómo ha podido la sociedad, los propios educandos y las instituciones hacer gala de tanta ceguera?
TarracoWiki neix com a projecte de ciutat, però també per a fer costat a les “noves formes d’aprendre” i als projectes col·laboratius de construcció de coneixement.
Els responsables polítics, les entitats i els centres educatius, han de treballar coordinadament per facilitar i promoure noves formes d’aprendre i garantir l’adquisició de capacitats que ja són clau.En aquest sentit és on entronca el projecte TarracoWIKI.TarracoWIKI neix amb aquest objectiu, però segurament, el que destaca més, és que mostra la voluntat de fer protagonistes les escoles de Tarragona i, per tant, els alumnes.El passat 15 de juliol es va presentar el projecte en roda de premsa, remarcant TarracoWIKI com experiència pionera, no com a enciclopèdia virtual de ciutat, pionera en col·laboració entre dues institucions: l’Ajuntament de Tarragona i el Departament d’Educació.
L’Àrea de Societat de la Informació per mitjà de la Xarxa de Telecentres prepararan materials didàctics sobre com pujar/editar continguts i com categoritzar els diferents articles ja existents i els nous. Es duran a terme diverses sessions formatives a les pròpies escoles.
Els Serveis Educatius del Tarragonès del Departament d’Educació seran els encarregats d’elaborar una Guia Didàctica d’aplicació directa a l’aula. L’activitat quedarà emmarcada dins els aprenentatges curriculars. Per tant, comporta establir un sistema d’avaluació del treball realitzat pels alumnes. En una primera fase, només podran contribuir col·laboradors, grups de treball que es creïn en les escoles arran de la col·laboració amb el Departament d’Educació o bé grups d’alumnes dels telecentres que participin en activitats guiades o càpsules destinades a la TarracoWiki. Un cop la TarracoWiki tingui un determinat número d’articles, s’obriria per a que tothom hi pugui contribuir. En el document-resum, entregat a la roda de premsa, disposeu de tota la informació del projecte, metodologia i cronograma.
“Pensant en els altres” és un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure. Rodat durant un any a l’escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d’uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d’aprendre d’uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.
Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.
El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l’activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l’aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s’avorreixin. És un mestre que també s’ha d’enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se’n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l’aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l’art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l’ensenyament i molt premiat.
Des d’aquest enllaç podreu accedir al documental complet, dividit en tres parts, original en català i subtitulat en castellà
Eines i recursos, per incorporar a les aules la temàtica del Canvi Climàtic
La Xarxa de Participació del Camp de Tarragona organitza les Jornades d’Innovació i Creativitat en Participació, que tindran lloc els dies 20 i 21 de novembre al Complex Educatiu de Tarragona.
La finalitat de les jornades és motivar per a la incorporació d’estratègies creatives i innovadores a les accions de participació ciutadana i els àmbits de reflexió: Processos de regeneració urbana, Joves i participació, Associacionisme participatiu, Infància, participació i ciutadania activa. Programa