Els dies 29 i 30 de gener, a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Campus de Bellaterra, tindran lloc les desenes Jornades 0-12, organitzades per la Federació de MRP de Catalunya i altres entitats col·laboradores, amb el lema: Des de l’escola construïm una nova cultura educativa.
Podeu trobar mé sinformació, el programa i el procedimnet d’inscripció a la pàgina web de les Jornades
El divulgador científic Eduard Punset parla d’educació al seu blog
Hay una gran mayoría de científicos convencida de que la próxima revolución, la que cambiará nuestras vidas hasta límites irreconocibles, será la fusión de la biología y la tecnología, que ya ha empezado. Esta revolución avanza a pasos agigantados, pero yo estoy convencido de dos cosas: de que no será la más importante y de que le va a ganar la partida otro tipo de transformación que se expresará, a la vez, más profunda y lentamente.
¿Por qué digo eso? Les pido a mis lectores que cierren los ojos un instante e imaginen la actividad que peor funciona de todas las prestaciones universalizadas: la justicia, la seguridad ciudadana, la enseñanza, la sanidad, el ocio, el transporte o la asistencia social a ancianos y necesitados. Otros y yo hemos hecho esta prueba en contextos sociales muy diversos. Pues bien, por ello puedo anticiparles el resultado de su experimento. Son muy pocos los que aludirán a la educación o la enseñanza como a la actividad que atraviesa la crisis más grave.
La educación del futuro gestionará la diversidad de las aulas modernas fomentando la inteligencia social y enseñará a gestionar las emociones positivas y negativas. (Imagen: usuario de Flickr.)
Y, sin embargo, es, a mucha distancia de las demás, la que menos está respondiendo a las exigencias de las sociedades modernas. Tenemos un sistema educativo instalado en la Prehistoria. Intuimos ahora que la reforma educativa de los próximos 50 años a nivel mundial se caracterizará por una reforma radical de la profesión de maestro. Lejos de ser una profesión liviana, la de maestro será una carrera con un contenido más profesional y complejo que cualquier otra.
Lo que está aflorando del análisis en curso es que el objeto de la reforma no es tanto alterar la complejidad de las clases globalizadas, ni la propia sociedad, como la categoría de los maestros, que verán sus objetivos transformados. El objetivo no será cambiar las clases, que, a veces, fruto del proceso de globalización, parecen una reunión de 30 jóvenes con problemas mentales gritando a sus maestros. Tampoco podemos cambiar de la noche a la mañana las asociaciones de padres, que parecen compaginar un desinterés inaudito por la educación de sus hijos con una cierta agresividad contra el profesorado.
¿Cuál será, pues, a partir de pasado mañana, la misión de los sistemas educativos en el futuro? ¿Formar especialistas? No. La reforma de la enseñanza se propondrá dimensionar ciudadanos en un mundo globalizado. ¿Pertrechar las mentes de sus estudiantes? No. Los esfuerzos venideros en materia educativa apuntarán a reformar los corazones de la infancia y la juventud, olvidados por la obsesión exclusiva en los contenidos académicos.
¿Cómo se consigue alcanzar esta misión? Cumpliendo estos dos objetivos. Uno: aprender a gestionar la diversidad de las aulas modernas, a las que ha cambiado profundamente su cariz la globalización. Se trata de fomentar la inteligencia social y no sólo la individual, hacer que sirva para concatenar cerebros dispares y distintos, tomando buena nota de sus diferencias étnicas, culturales y sociales.
Simultáneamente –y éste es el otro objetivo–, resultará imprescindible que los maestros fomenten el aprendizaje de las emociones positivas y negativas, que son comunes a todos los individuos y previas a los contenidos académicos destilados a la infancia; es decir, aprender a gestionar lo que nos es común a todos. Se trata de enseñar a los jóvenes a gestionar la rabia, la pena, la agresividad, la sorpresa, la felicidad, la envidia, el desprecio, la ansiedad, el asco o la sorpresa.
Al profundizar en el sistema de enseñanza del futuro, estamos constatando que, lejos de ser la profesión de maestro una de las más livianas, es ya, sin lugar a dudas, las más compleja y sofisticada de todas ellas. ¿Cómo ha podido la sociedad, los propios educandos y las instituciones hacer gala de tanta ceguera?
“Pensant en els altres” és un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure. Rodat durant un any a l’escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d’uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d’aprendre d’uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.
Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.
El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l’activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l’aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s’avorreixin. És un mestre que també s’ha d’enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se’n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l’aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l’art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l’ensenyament i molt premiat.
Des d’aquest enllaç podreu accedir al documental complet, dividit en tres parts, original en català i subtitulat en castellà
La Xarxa de Participació del Camp de Tarragona organitza les Jornades d’Innovació i Creativitat en Participació, que tindran lloc els dies 20 i 21 de novembre al Complex Educatiu de Tarragona.
La finalitat de les jornades és motivar per a la incorporació d’estratègies creatives i innovadores a les accions de participació ciutadana i els àmbits de reflexió: Processos de regeneració urbana, Joves i participació, Associacionisme participatiu, Infància, participació i ciutadania activa. Programa
Recull de prensa 2 de novembre
Maragall veu bé la proposta del ministre Gabilondo d’allargar l’ensenyament fins als 18
Editorial: ‘Obligatòria fins als 18′
A l’aula fins als 18 anys
El sistema educativo en España a debate
Portugal i Regne Unit també es plantegen allargar l’escolarització obligatòria als 18 anys
Els mestres, satisfets amb la feina però crítics amb Maragall
Montilla destaca el poder transformador de la LEC, que es desplegarà el 2010
El professorat ja pot bloquejar el castellà als llibres digitals
L’analista Francis Pisani creu que els professors han de perdre poder en favor d’internet
Un ‘contrato’ entre padres y colegios velará por el rendimiento escolar
Alumnes d’un IES de Sabadell no tenen ni cadires ni taules
Tenim portàtils però no cadires
Cinc contes amb regust matemàtic
La Universidad española renquea en investigación
La Fundació Propedagògic elabora un Recull de prensa diari que periodicament ens tramet per correu electrònic i on hi ha el seguit d’articles que sobre temes educatius apareixen als principals mitjans de comunicació. Pel seu interès els anirem publicant al bloc en un arxiu però informant dels temes que l’arxiu contè.
Recull de prensa 26 d’octubre. Articles:
Educació rebutja anomenar vacances d’hivern el recés de Nadal
Montilla defensa que la LEC és una eina que ha de permetre fer les coses millor
La Diputació de Barcelona organitza un fòrum sobre la LEC en el món local
La primera televisió educativa a Internet ‘vol despertar el pensament crític’
Los portátiles aún no llegan a ningún aula en ocho comunidades
Parlem (bé) dels mestres
Docentes, autoridad moral y autoritarismo
Mestres esgotats
Las matemáticas identifican el peso del factor cultural en el aprendizaje´
Com més observes l´univers més t´adones que som una misèria, un no res´”
En Súnion los alumnos dedican 45 minutos a tareas de limpieza”
“La educación nos permitirá salir de la pobreza”
Los estudios de los centros artísticos se equiparan a los universitarios
Augmenta el dèficit de places en les escoles d’adults
Els Ocine Les Gavarres acolliran el proper dia 23 d’octubre i fins dijous 29 el programa “Els 7 curts capitals”. La selecció dels millors curmetratges de l’última edició del Festival Curt Ficcions.
Els alumnes de secundària podran gaudir d’aquests curts en una sessió especial matinal 29 de octubre. Els joves podran veure tot tipus de gènere (comèdia, drama, falsodocumental i thriller) que de ben segur els farà reflexionar sobre diferents aspectes i situacions de la vida quotidiana.
del 23 al 29 de octubre
(Sesions 16:00h., 17: 30h. i 19:00h.)
Centre Comercial Les Gavarres
Avda. Tarragona – Reus Parc 2 43006 Tarragona
Preu: 4,5€
Sessió matinal per instituts de secundària
el 29 d’octubre, per reservar trucar al Tel. 93 320 80 92
El Col·legi de Doctors i Llicenciats i la Fundació Presme organitza la Jornada “Les condicions emocionals per aprendre” amb l’objectiu d’oferir un espai de trobada a educadors, mestres i professors i professionals de l’educació per reflexionar de l’escola i de la salut mental. Com ajudar als nens i nenes més vulnerables a l’escola? Fins a quin punt pot l’escola promoure la salut mental dels infants i prevenir dificultats posteriors? Quines formes d’organització institucional i quines estratègies resulten útils per tal de donar resposta a les necessitats dels alumnes? per poder atendre millor als infants cal una millor formació del professorat?
La Jornada està adreçada a professionals de tots els nivells educatius.
DIA: 21 de novembre
LLOC: Teatre Auditori de Salou i IES Jaume I
HORARI: de 9 a 14 hores
PREU: Col·legiats 20 € i no col·legiats 25€
Podeu consultar detalls i el programa aquí
| El passat 15 de maig, organitzat pel Pla Educatiu d’Entorn de Tarragona, va tenir lloc la Primera Jornada d’Educació i Entorn “Tots eduquem”. El professor de Sociologia de la Universitat de Barcelona, Ramon Flecha va parlar sobre “Les comunitats d’Aprenentatge”, conferència que us pengem, pel seu interès. |
