Servei Educatiu del Tarragonès

Dijous 25 febrer 2010, a les 20.30 h . . . . . . . . . . . . . . . Entrada lliure, sortida també al Cafè Museum Cafè filosòfic de febrer: Tema: la CREATIVITATPer introduir el tema hem convidat a Rosa Ciurana, artista plàstica amb experiència a diverses disciplines. Va treballar més de 15 anys al projecte de la Diputació de Tarragona “Plàstica a la escola” format per artistes i pedagogs que buscava la complicitat de los professors de altres matèries (llenguatge, matemàtiques, naturals, socials) introduint la plàstica com a medi complementari a la realització de les assignatures.
Desprès de 15 anys de donar classes inicia la seva particular aventura “Espai de creació”. Va ser una de les impulsores dels “Tallers oberts” de la Part Alta de Tarragona, fa ja sis anys.

El Centre de Recursos del Tarragonès us convida a la conferència de presentació de la nova edició de la revista TABULA, que tindrà lloc el proper dia 23 de febrer a les 19 hores, a la Sala d’Actes de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona, Av. Ramón i Cajal, 70.

Ser o no ser…  Com gestionar autònomament un centre? A càrrec del Sr. Gregorio Luri.  Llicenciat en Ciències de l’Educació i Doctor en Filosofia.  Ha estat mestre, professor de batxillerat i professor universitari. Ha rebut diversos premis pels seus treballs literaris i és autor d’assajos sobre educació, l’últim “L’escola contra el món” (La Campana, 2008), on mostra la seva visió crítica i a la vegada optimista de l’escola catalana.

Places limitades. Confirmar l’assistència abans del dia 20 de febrer per Tel. 977 922870 o correu crp-tarragones@xtec.cat   

El Departament d’Educació, amb l’objectiu de promoure la participació i la interacció amb la ciutadania i, especialment, amb el sector de l’educació, des del Servei de Comunicació del Gabinet del Conseller s’han obert un bloc i canals al Twitter i al Youtube.

Amb el bloc institucional (http://www.gencat.cat/educacio/bloc), es posa a disposició de la comunitat educativa una eina que proporciona informació sobre la política del Departament i afavoreix l’intercanvi d’opinions.

El canal @Educacio_cat que el Departament ha obert al Twitter (http://www.twitter.com/Educacio_cat) aprofita la capacitat dinamitzadora de la xarxa per transmetre missatges breus amb molta agilitat.

En el canal que el Departament té al Youtube (http://www.youtube.com/educaciocat), s’hi poden trobar materials audiovisuals de caràcter divulgatiu que apropen a la ciutadania les experiències pedagògiques del col·lectiu professional.

La participació i el treball en xarxa són la clau de l’èxit d’aquestes tres eines. És per això que us demanem la vostra col·laboració.

L’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili organitza un acte de presentació del Programa d’Activitats que és duran a terme al haver-se proclamat  l’Any 2010 Any de les Dones i les Ciències.

L’acte tindrà lloc a la Sala de Juntes del Campus de l’Avinguda de Catalunya i constarà de la projecció del documental Dones a la URV i una conferència de la doctora de la UAB Sra. Mª Jesús Izquierdo.

Confirmar l’assistència al tel. 977 256193 o per correu estela.rodriguez@urv.cat

Recull de Premsa d’articles de temes educatius, realitzat per la Fundació Propedagògic del dia 27 de gener del 2010. Tots els reculls.

El divulgador científic Eduard Punset parla d’educació al seu blog

Hay una gran mayoría de científicos convencida de que la próxima revolución, la que cambiará nuestras vidas hasta límites irreconocibles, será la fusión de la biología y la tecnología, que ya ha empezado. Esta revolución avanza a pasos agigantados, pero yo estoy convencido de dos cosas: de que no será la más importante y de que le va a ganar la partida otro tipo de transformación que se expresará, a la vez, más profunda y lentamente.

¿Por qué digo eso? Les pido a mis lectores que cierren los ojos un instante e imaginen la actividad que peor funciona de todas las prestaciones universalizadas: la justicia, la seguridad ciudadana, la enseñanza, la sanidad, el ocio, el transporte o la asistencia social a ancianos y necesitados. Otros y yo hemos hecho esta prueba en contextos sociales muy diversos. Pues bien, por ello puedo anticiparles el resultado de su experimento. Son muy pocos los que aludirán a la educación o la enseñanza como a la actividad que atraviesa la crisis más grave.

La educación del futuro gestionará la diversidad de las aulas modernas fomentando la inteligencia social y enseñará a gestionar las emociones positivas y negativas. (Imagen: usuario de Flickr.)

Y, sin embargo, es, a mucha distancia de las demás, la que menos está respondiendo a las exigencias de las sociedades modernas. Tenemos un sistema educativo instalado en la Prehistoria. Intuimos ahora que la reforma educativa de los próximos 50 años a nivel mundial se caracterizará por una reforma radical de la profesión de maestro. Lejos de ser una profesión liviana, la de maestro será una carrera con un contenido más profesional y complejo que cualquier otra.

Lo que está aflorando del análisis en curso es que el objeto de la reforma no es tanto alterar la complejidad de las clases globalizadas, ni la propia sociedad, como la categoría de los maestros, que verán sus objetivos transformados. El objetivo no será cambiar las clases, que, a veces, fruto del proceso de globalización, parecen una reunión de 30 jóvenes con problemas mentales gritando a sus maestros. Tampoco podemos cambiar de la noche a la mañana las asociaciones de padres, que parecen compaginar un desinterés inaudito por la educación de sus hijos con una cierta agresividad contra el profesorado.

¿Cuál será, pues, a partir de pasado mañana, la misión de los sistemas educativos en el futuro? ¿Formar especialistas? No. La reforma de la enseñanza se propondrá dimensionar ciudadanos en un mundo globalizado. ¿Pertrechar las mentes de sus estudiantes? No. Los esfuerzos venideros en materia educativa apuntarán a reformar los corazones de la infancia y la juventud, olvidados por la obsesión exclusiva en los contenidos académicos.

¿Cómo se consigue alcanzar esta misión? Cumpliendo estos dos objetivos. Uno: aprender a gestionar la diversidad de las aulas modernas, a las que ha cambiado profundamente su cariz la globalización. Se trata de fomentar la inteligencia social y no sólo la individual, hacer que sirva para concatenar cerebros dispares y distintos, tomando buena nota de sus diferencias étnicas, culturales y sociales.

Simultáneamente –y éste es el otro objetivo–, resultará imprescindible que los maestros fomenten el aprendizaje de las emociones positivas y negativas, que son comunes a todos los individuos y previas a los contenidos académicos destilados a la infancia; es decir, aprender a gestionar lo que nos es común a todos. Se trata de enseñar a los jóvenes a gestionar la rabia, la pena, la agresividad, la sorpresa, la felicidad, la envidia, el desprecio, la ansiedad, el asco o la sorpresa.

Al profundizar en el sistema de enseñanza del futuro, estamos constatando que, lejos de ser la profesión de maestro una de las más livianas, es ya, sin lugar a dudas, las más compleja y sofisticada de todas ellas. ¿Cómo ha podido la sociedad, los propios educandos y las instituciones hacer gala de tanta ceguera?

TarracoWiki neix com a projecte de ciutat, però també per a fer costat a les “noves formes d’aprendre” i als projectes col·laboratius de construcció de coneixement.

Els responsables polítics, les entitats i els centres educatius, han de  treballar coordinadament per facilitar i promoure noves formes d’aprendre i garantir l’adquisició de capacitats que ja són clau.En aquest sentit és on entronca el projecte TarracoWIKI.TarracoWIKI neix amb aquest objectiu, però segurament, el que destaca més, és que mostra la  voluntat de fer protagonistes les escoles de Tarragona i, per tant, els alumnes.El passat 15 de juliol es va presentar el projecte en roda de premsa, remarcant TarracoWIKI com experiència pionera, no com a enciclopèdia virtual de ciutat, pionera en col·laboració entre dues institucions: l’Ajuntament de Tarragona i el Departament d’Educació.

“Pensant en els altres” és un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure. Rodat durant un any a l’escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d’uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d’aprendre d’uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.

Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.

El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l’activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l’aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s’avorreixin. És un mestre que també s’ha d’enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se’n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l’aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l’art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l’ensenyament i molt premiat.

Des d’aquest enllaç podreu accedir al documental complet, dividit en tres parts, original en català i subtitulat en castellà