Els dies 29 i 30 de gener, a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Campus de Bellaterra, tindran lloc les desenes Jornades 0-12, organitzades per la Federació de MRP de Catalunya i altres entitats col·laboradores, amb el lema: Des de l’escola construïm una nova cultura educativa.
Podeu trobar mé sinformació, el programa i el procedimnet d’inscripció a la pàgina web de les Jornades
El divulgador científic Eduard Punset parla d’educació al seu blog
Hay una gran mayoría de científicos convencida de que la próxima revolución, la que cambiará nuestras vidas hasta límites irreconocibles, será la fusión de la biología y la tecnología, que ya ha empezado. Esta revolución avanza a pasos agigantados, pero yo estoy convencido de dos cosas: de que no será la más importante y de que le va a ganar la partida otro tipo de transformación que se expresará, a la vez, más profunda y lentamente.
¿Por qué digo eso? Les pido a mis lectores que cierren los ojos un instante e imaginen la actividad que peor funciona de todas las prestaciones universalizadas: la justicia, la seguridad ciudadana, la enseñanza, la sanidad, el ocio, el transporte o la asistencia social a ancianos y necesitados. Otros y yo hemos hecho esta prueba en contextos sociales muy diversos. Pues bien, por ello puedo anticiparles el resultado de su experimento. Son muy pocos los que aludirán a la educación o la enseñanza como a la actividad que atraviesa la crisis más grave.
La educación del futuro gestionará la diversidad de las aulas modernas fomentando la inteligencia social y enseñará a gestionar las emociones positivas y negativas. (Imagen: usuario de Flickr.)
Y, sin embargo, es, a mucha distancia de las demás, la que menos está respondiendo a las exigencias de las sociedades modernas. Tenemos un sistema educativo instalado en la Prehistoria. Intuimos ahora que la reforma educativa de los próximos 50 años a nivel mundial se caracterizará por una reforma radical de la profesión de maestro. Lejos de ser una profesión liviana, la de maestro será una carrera con un contenido más profesional y complejo que cualquier otra.
Lo que está aflorando del análisis en curso es que el objeto de la reforma no es tanto alterar la complejidad de las clases globalizadas, ni la propia sociedad, como la categoría de los maestros, que verán sus objetivos transformados. El objetivo no será cambiar las clases, que, a veces, fruto del proceso de globalización, parecen una reunión de 30 jóvenes con problemas mentales gritando a sus maestros. Tampoco podemos cambiar de la noche a la mañana las asociaciones de padres, que parecen compaginar un desinterés inaudito por la educación de sus hijos con una cierta agresividad contra el profesorado.
¿Cuál será, pues, a partir de pasado mañana, la misión de los sistemas educativos en el futuro? ¿Formar especialistas? No. La reforma de la enseñanza se propondrá dimensionar ciudadanos en un mundo globalizado. ¿Pertrechar las mentes de sus estudiantes? No. Los esfuerzos venideros en materia educativa apuntarán a reformar los corazones de la infancia y la juventud, olvidados por la obsesión exclusiva en los contenidos académicos.
¿Cómo se consigue alcanzar esta misión? Cumpliendo estos dos objetivos. Uno: aprender a gestionar la diversidad de las aulas modernas, a las que ha cambiado profundamente su cariz la globalización. Se trata de fomentar la inteligencia social y no sólo la individual, hacer que sirva para concatenar cerebros dispares y distintos, tomando buena nota de sus diferencias étnicas, culturales y sociales.
Simultáneamente –y éste es el otro objetivo–, resultará imprescindible que los maestros fomenten el aprendizaje de las emociones positivas y negativas, que son comunes a todos los individuos y previas a los contenidos académicos destilados a la infancia; es decir, aprender a gestionar lo que nos es común a todos. Se trata de enseñar a los jóvenes a gestionar la rabia, la pena, la agresividad, la sorpresa, la felicidad, la envidia, el desprecio, la ansiedad, el asco o la sorpresa.
Al profundizar en el sistema de enseñanza del futuro, estamos constatando que, lejos de ser la profesión de maestro una de las más livianas, es ya, sin lugar a dudas, las más compleja y sofisticada de todas ellas. ¿Cómo ha podido la sociedad, los propios educandos y las instituciones hacer gala de tanta ceguera?
“Pensant en els altres” és un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure. Rodat durant un any a l’escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d’uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d’aprendre d’uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.
Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.
El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l’activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l’aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s’avorreixin. És un mestre que també s’ha d’enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se’n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l’aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l’art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l’ensenyament i molt premiat.
Des d’aquest enllaç podreu accedir al documental complet, dividit en tres parts, original en català i subtitulat en castellà
Recull de prensa 2 de novembre
Maragall veu bé la proposta del ministre Gabilondo d’allargar l’ensenyament fins als 18
Editorial: ‘Obligatòria fins als 18′
A l’aula fins als 18 anys
El sistema educativo en España a debate
Portugal i Regne Unit també es plantegen allargar l’escolarització obligatòria als 18 anys
Els mestres, satisfets amb la feina però crítics amb Maragall
Montilla destaca el poder transformador de la LEC, que es desplegarà el 2010
El professorat ja pot bloquejar el castellà als llibres digitals
L’analista Francis Pisani creu que els professors han de perdre poder en favor d’internet
Un ‘contrato’ entre padres y colegios velará por el rendimiento escolar
Alumnes d’un IES de Sabadell no tenen ni cadires ni taules
Tenim portàtils però no cadires
Cinc contes amb regust matemàtic
La Universidad española renquea en investigación
El Col·legi de Doctors i Llicenciats i la Fundació Presme organitza la Jornada “Les condicions emocionals per aprendre” amb l’objectiu d’oferir un espai de trobada a educadors, mestres i professors i professionals de l’educació per reflexionar de l’escola i de la salut mental. Com ajudar als nens i nenes més vulnerables a l’escola? Fins a quin punt pot l’escola promoure la salut mental dels infants i prevenir dificultats posteriors? Quines formes d’organització institucional i quines estratègies resulten útils per tal de donar resposta a les necessitats dels alumnes? per poder atendre millor als infants cal una millor formació del professorat?
La Jornada està adreçada a professionals de tots els nivells educatius.
DIA: 21 de novembre
LLOC: Teatre Auditori de Salou i IES Jaume I
HORARI: de 9 a 14 hores
PREU: Col·legiats 20 € i no col·legiats 25€
Podeu consultar detalls i el programa aquí
Oferta de nous cursos de formació dins de la Escuela Virtual de Otoño Espiral. El termini de matriculació acaba el 30 de setembre.
Benvolguts/des, bon inici de curs!. Comença un nou curs escolar i també un nou curs de formació. Ja podeu consultar l’oferta de les activitats de formació del Pla de Formació de Zona del Tarragonès aquí.
El període d’inscripció començarà el proper dia 5 de setembre i acabarà el 21. La consulta de les adjudicacions es podrà fer a partir del 8 d’octubre. Més informació a la pàgina del CRP
Les incògnites sobre si es produeix o no transferència a l’aula o a la comunitat educativa quant a la formació o l’aprenentatge adquirits a les accions formatives organitzades des dels Serveis Educatius, han estat un punt de reflexió constant al que trobar solucions objectives és, com a mínim, complicat.
Però no només aquesta transferència és important. La formació també comporta altres valors afegits.
Mireu la reflexió que el company Antoni Obis ens fa arribar per correu:
“… sobre una jornada de matemàtiques que s’organitza a Barcelona el dia 19. T’envio el document que explica el que es realitzarà a la jornada, jo faig una conferència per la tarda.
Bé, la meva idea era fer-vos-ho saber per tal de fer entendre a la gent que fa formació a partir d’un curs organitzat pel CRP (en el meu cas: La pràctica reflexiva de les matemàtiques), es pot anar més enllà del propi enriquiment i compartir el teu treball amb els altres a través de la publicació d’un article en una revista educativa (en el meu cas l’article sobre la conferència es publicarà a la revista de matemàtiques “BIAIX”).
… aquest hivern hem fet un curs sobre el pla de formació de centre, on, entre d’altres reflexions, consideràvem que coneixements adquirits en la formació del professorat s’han de compartir. L’exemple meu penso que és una altra manera de fer-ho, i que a més us pot ajudar a trobar més sentit a la vostra tasca de formadors i organitzadors de cursos.
Si més no la meva és una anècdota que us pot fer veure que la formació és quelcom que alguns valorem força i que la possibilitat de compartir-ne les seves conseqüències és útil i enriquidora a nivell personal, de centre i de persones que ho vulguin, que sempre n’hi ha.”
Emprant les teves mateixes paraules, Antoni, crec que la teva experiència “és útil i enriquidora” i ens esperona a continuar treballant i… compartint. Sempre hi sortirem guanyant.
Referències:
Programa de la 6a Jornada d’Ensenyament de les Matemàtiques
Societat Catalana de Matemàtiques - http://scm.iec.cat
Revista BIAIX - http://www.xtec.es/entitats/biaix/biaix/index.htm
Imatge: flickrCC
| El passat 15 de maig, organitzat pel Pla Educatiu d’Entorn de Tarragona, va tenir lloc la Primera Jornada d’Educació i Entorn “Tots eduquem”. El professor de Sociologia de la Universitat de Barcelona, Ramon Flecha va parlar sobre “Les comunitats d’Aprenentatge”, conferència que us pengem, pel seu interès. |
